sortida a la Fundació Francisco Godia

anem entrant en diferents sales i descobrint els petits objectes del conte que ens va explicar la Tresa sobre el misteri del museu.

al pati interior hi havia un laberint molt maco!!

abans de marxar la Tresa ens ha donat molt material per poder confegir la nostra obra d’art.

i ara us explicaré el conte del misteri del museu i ho entendreu tot!

conte: el misteri del museu

fa molts i molts anys, en aquest museu, passaven coses molt estranyes i inexplicables.

a la nit se sentien molts sorolls, sobretot en les nits de lluna plena, on queien moltes peces de ceràmica i plats que acabaven trencant-se.

en Gascó era el guàrdia d’aquest museu i sempre tenia molta feina, doncs havia de arreglar tot el que es trencava i no sabia qui podia ser.

va anar preguntant a tothom però no va trobar cap pista.

a la sala de ceràmiques ni el sol, ni el gall blau ni l’ocell de bec llarguíssim, ni l’elefant sabien res.

a la sala de peces de fusta, cap cavaller no sabien que podia estar passant.

 

 

va ser llavors quan el Gascó va tenir la brillant idea de penjar tot un seguit de fils amb coses penjant al voltant de l’escala per trobar el culpable.




 

al dia següent, només es va trobar un petit tros de roba vermell amb un botó. 

aquella havia de ser la pista a seguir.

en Gascó va demanar a tothom que portés alguna cosa vermella que anés al seu taller. la cua era llarguíssima!.

hi havia una nena que vivia a la paret, duia una faldilla vermella i es gronxava en el seu gronxador, sembla ser que a les nits saltava i anava a passejar amb un cotxe també vermell per tot el museu. ella podia ser la culpable. 

corria tant i tant amb el seu cotxe que va estar a punt de trencar el vitrall de colors que dóna al pati, però en Gascó la va poder aturar a temps.

 

després de renyar-la i demanar-li que no ho tornés a fer, en Gascó va prometre que il·luminaria tota l’escala amb unes llumetes perquè no ensopegués amb res i no fes malbé les peces del museu.

des d’aquell dia tot va continuar amb ordre. 

i vet aquí un gat,

i vet aquí un gos,

que aquest conte ja s’ha fos!



els cargols continuem treballant sobre la Fundació Francesc Godia.
el vitrall que vàrem veure al museu era molt gran i bonic; i nosaltres hem fet el nostre.

 

 
oi que són macos!!

aquests paperets de colors són molt bonics quan els acostem a la finestra.